Crisis immobiliària.

El dilluns, dia 28 d'abril, vaig anar a veure un solar en venta a Sant Jaume d'Enveja. La veritat es que feina quasi un any que no hi anava. Hem vaig asustar del número de blocs de pisos, adossats i xalets que estan en construcció. Moltes de les construccions, estaven aturades i penso que d'aquí a final d'any pareixerà un poble fantasma.

Qui més patirà la crisis serà el petit empresari que havia demanat un préstec al banc per fer una promoció petita. Si la crisis li ha agafat quan els pisos estaven acabats, haurà de vendre a preu de cost. El problema d'ara, és que no hi ha compradors. Ni tan sols a preu de cost. I aquí és on el promotor/constructor haurà de fer front a un embarg per part del banc corresponent. Tot i això, és possible que al previsió actual, molts treballadors de la construcció, pintors, guixaires, etc no cobraran el promès i a més es quedaran sense feina.

Els més afavorits han sigut els propietaris d'aquests solars on s'ha edificat. Molts d'ells han vist com el seu compte corrent s'ha engreixat i podran veure la crisis amb uns altres ulls. També l'Ajuntament, que ha pogut en aquests anys de creixement econòmic, com creixien les arques municipals degut a la recaptació d'impostos.

Els bancs, per la seva banda, gaudiran d'uns beneficis molt grans perquè s'han assegurat durant aquests anys, el negoci perfecte. La hipoteca.

Davant tot això, els responsables polítics, els gestors econòmics i els Ajuntaments amb últim terme, s'ho han estat mirat sense intervenir. Perquè ? Perquè en treien un benefici econòmic. Ara, la crisis la patirà tothom. Qui volia que el boom s'acabes i qui no. No tan sols els directament afectats, sinó que de rebot tothom gaudirà d'aquest meravellós esclat de la bombolla immobiliària.