Qui no té feina, al Roine pentina.

Com si a casa nostra no tinguéssim prou problemes, ens busquem noves batalles perdudes. Està per veure una possible derogació del decret llei formulat pel govern català per fer la canonada que permetrà portar l'aigua de l'Ebre fins a la conurbació de Barcelona. Molts especialistes i literats apunten en aquesta direcció. No només això, sinó que s'embarquen en un viatge molt més incongruent. Anar a casa del veí i dir-li que no t'agrada el sofà que s'ha comprat. I dir-li a demés que s'ha de comprar el que tu vols.

Si finalment, l'àrea metropolitana de Barcelona, no rep l'aigua de l'Ebre, haurà de buscar solucions estructurals alternatives a llarg termini per poder absorbir la gran demanda de la indústria, el turisme y el consum de boca. Si Barcelona elegeix continuar creixent i donant serveis a cada cop a més gent, és una opció lícita i que s'ha de respectar. Com també s'ha de respectar, si finalment, tira endavant l'opció de transvasar aigua del Roine. La llei de l'oferta i la demanda. N'hi ha un que té l'aigua i la vol vendre i l'altre que n'hi fa falta i la vol comprar.

Governar significa aportar solucions als problemes reals de la gent. És impossible tenir a tothom content quan es tracta d'una obra d'aquestes característiques. Així què els polítics han de posar la cara i tirar endavant arriscant-se a que les seves decisions l'afectin electoralment. Com que els polítics de torn els elegim nosaltres (la majoria), tenim el què ens mereixem.