dissabte, de maig 31, 2008

Voler és poder.

Qui ens havia de dir a nosaltres que coincidiria la nostra estada a Los Angeles amb un partit de la NBA dels Lakers, ningú. Reservant el viatge al desembre, no vam voler fer cap pensament sobre aquesta possibilitat. Doncs, la coincidència s'ha produït.

Divendres al matí ens vam despertar amb la notícia que els Lakers passaven a la final. Ràpid vaig saltar del llit per consultar la plana web i veure per quan estaven programats els partits. Sorpresa !! Nosaltres estem entre el dia 8-11 de Juny. Juguen el primer partit el dimarts dia 10 a les 6:00 pm. Després d'intercanviar unes poques paraules la Fani i jo, no calia parlar més, estàvem decidits a comprar les entrades.

Tot el matí intentant comprar les entrades i no va ser possible. Les targetes no eren vàlides. L'única manera d'aconseguir-les era mitjançant planes que feien de brokers i no t'asseguraven els seients contigus. Vam esperar a migdia, per trucar a l'empresa que subministra les entrades ticketmaster, matí hora de USA. No havia possibilitat de comprar les entrades amb tarjes de crèdit que no fossin americanes, ni tan sols amb la American Express. Havia de ser una persona resident als USA i que disposes d'una tarja de crèdit vàlida. Les coses es començaven a complicar i havíem de moure ràpid si volíem aconseguir tickets a bon preu.

Una amiga de Florida ens va facilitar les dades de la tarja de crèdit i vam poder fer el pagament. Un missatge de confirmació ens deia que per recollir les entrades s'havia de presentar la persona que havia comprat les entrades amb la tarja de crèdit. Això ens va estorar tan que vam pensar que havíem perdut els diners. Després de estar més de 1 hora al telèfon parlant amb ticketmaster i dir-nos que ells no tenien constància de cap reserva, vam optar per trucar a les oficines dels Lakers. Allí, una noia molt amablement, ens va donar la solució. La persona que havia comprat les entrades havia d'enviar una fotocopia del seu passaport i de la tarja de crèdit per FAX. No era complicat el què ens demanava, però per nosaltres eren massa molèsties per demanar-les a la mateixa persona. El problema era que les entrades ja estaven comprades.

Vam plantejar el problema a la nostra amiga i vam quedar que ens trucaríem una hora més tard. Quina hora més llarga !! Finalment, la nostra amiga va poder enviar el FAX, la noia dels Lakers només necessitava els nostres noms per emetre els bitllets. Una trucada més als USA, amb els nervis a flor de pell, va fer impossible lletrejar els nostres noms. Va ser mitjançant el email que vam aconseguir arreglar-ho tot.

Així que ara només fa falta que arribi el dia del partit. Estem frisant d'emoció. Espero que l'espectacle valgui la pena i superi les expectatives. Ja uns faré cinc cèntims quan tornem.